Una tarda, en tornar de l’escola, un nen de 8 anys es troba tota la família reunida al voltant de la taula del menjador. Els adults interrompen la conversa i, visiblement incòmodes, l’envien a jugar al carrer. Amb aquesta escena, ambientada a un poble de la conca del Llobregat durant la postguerra, comença aquesta novel·la que finalitzarà, dos anys després, amb una altra escena familiar.
Ambdues escenes són autobiogràfiques. Però aquest llibre no és cap autobiografia perquè entre una i l’altra, descabdellant el fil de les relacions personals, la trama transcendeix no només la família del ferrer del poble sinó també el seu temps, fins a remuntar-se als inicis de la revolució industrial. Traficants d’esclaus, pagesos que es venen els horts perquè hi facin fàbriques, telers de segona mà comprats a Anglaterra, assetjament sexual a obreres, masovers que viuen sense llum elèctric, els crims a la rereguarda durant la guerra civil, la postguerra… Nobleses i misèries de tota mena que retraten un segle i mig que va canviar Catalunya com un mitjó, tant en l’àmbit econòmic com el social.
